Els focs a Blanes

1. UN SEGLE DE TRADICIÓ

A Blanes les primeres referències sobre el disparament de focs d'artifici es remunten a fa més de cent anys enrera. L'any 1891, l'escriptor blanenc Josep Alemany, al seu diari personal deixa escrit: “Después de cenar entre fuegos artificiales, serenatas, bailes y bebidas pasamos la noche y entramos a la fabrica a trabajar a las 5 de la madrugada sin haber dormido. Por la tarde fuimos con otros amigos a Santa Cristina a comer pollo con sanfaina." En el número extraordinari dedicat a la Festa Major del diari blanenc “El Atalaya”, referent al dia 26 de juliol de 1897 es pot llegir : “ A las 9, disparo de un bonito ramillete de fuegos artificiales por un renombrado pirotècnico”. Per al dia 27 tornen a anunciar “el disparo de otro castillo de fuegos artificiales”.

A través d’una altra referència podem acabar de copsar l’ambient que es podia viure durant aquestes celebracions. Es troba en el suplement del periòdic “La Selva”, dedicat a la Festa Major de Blanes de 1906, on hi ha una descripció de J. Roig i Ruiz sobre les millores que al seu parer havia experimentat el Blanes festiu. L’article, que es titula “Blanes. Qui l’ha vista. Qui la veu”, l’autor repassa un seguit de qüestions negatives característiques d’altres festes majors i les va contraposant a tot un seguit de millores en les activitats de la festa d’aleshores. D’entre els actes que comenta com a millores destaca el cadafals que hi ha muntats per als focs. Diu … “En un cap de passeig un catafalch per fochs artificials y, arreu arreu, un ambient d’alegria i la regeneració de Blanes que comença".

La tradició dels focs a  Blanes es veu aturada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola de l'any 1936. L'any 1944 es recupera aquest costum a la Festa Major. D'aleshores ençà fins avui dia no han deixat d'organitzar-se cap any.

2. L'INICI DEL CONCURS DE FOCS i EL SEU DESENVOLUPAMENT

L'any 1970, enmig de l'esclat turístic que experimentava la Costa Brava, l'Ajuntament de Blanes, volent aprofitar la situació socioeconòmica , volia impulsar el nom de Blanes dins l'àmbit turístic mitjançant la promoció d'alguna activitat que donés renom a la Vila. Va ésser aleshores quan es va decidir aprofitar la Festa Major, que se celebra a finals de juliol, per potenciar un dels actes més  singulars en aquell temps: els Focs d'Artifici. Aquest mateix any es va fer una prova pilot amb la pirotècnia Brunchú, a la qual se li va encarregar una exhibició de focs molt més espectacular que la de costum. Vist l'èxit  obtingut per la gran afluència de públic i la bona crítica de la gent de la població, l'Ajuntament de Blanes, sota la presidencia del seu Alcalde Sr. Domingo Valls i Coll i amb la col.laboracio del Regidor Sr. Lluís Tremoleda, responsable de l'organització, va decidir d'organitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que donava cabuda a pirotècnies nacionals i estrangeres. En el decurs dels primers vint-i-quatre anys el  Concurs ha passat per diferents èpoques en les quals, sense minvar la seva qualitat , ha experimentat diferents modificacions.

La plataforma de llançament sempre ha estat la roca de Sa Palomera, marc incomparable situat dins  del mar en el bell mig de la badia de Blanes. En el decurs dels anys 1983 al 1987 el concurs va experimentar un sensible canvi, ja que va passar de 3 dies de llançament a 4. Més tard retornà als 3 dies originals, però amb un important creixement econòmic de la dotació diària. L'any 1985, l'Alcaldessa Sra. Ma. Dolors Oms i Bassols, per tal de potenciar, al costat de l'apel.latiu Costa Brava, el nom de Blanes, va instituir el Trofeu Vila de Blanes  segons disseny de la Joieria Capdevila, que està construït en plata i pedres semiprecioses fent al.legoria a un esclat de focs.

És a partir de 1996 que, amb motiu del XXV aniversari de la fundació del Concurs i amb la  presidència de l'Alcalde Sr. Fèlix Bota i Gibert , per iniciativa del mateix Alcalde i amb la col.laboració del Regidor de Fires i Festes Sr. Francesc Xavier Ruscalleda i Busquets, s'amplia el número de pirotècnies en competició i  s'arriba als 5 dies de llançament. En el 1998, la Comissió Tècnica proposA ampliar els dies del Concurs i celebrar-ne 6 dies, i l'any següent s'amplia a 7 dies.

El Concurs de Focs d'Artifici a Blanes, que ja és conegut arreu de l'Estat Espanyol, compta amb un gran prestigi entre les pirotècnies de tot el Món. La competitivitat i la pugna de les empreses participants per a conseguir el Trofeu Vila de Blanes ha portat el Concurs fins als qualificatius de gran espectacle pirotècnic. D'això se n'ha fet ressò diferents vegades totes les cadenes de TV estatals i autonòmiques a Catalunya, i tots els mitjants de comunicació locals, provincials i nacionals.  

3. EL PÚBLIC

La finalitat primordial de celebrar aquest concurs era atreure públic de totes les nacionalitats a Blanes per tal de potenciar turísticament la Vila. Un total de 900.000 persones veuran enguany l'espectacle pirotècnic que té lloc a Blanes en el decurs de la Festa Major. Platges, terrasses, passejos, molls esportiu i comercial i muntanyes de Sant Joan i de la Penya són plens de gom a gom de públic ( entre 120.000 i 150.000 persones diàries). La gran afluència de públic que gaudeix en directe de l'espectacle pirotècnic a Blanes converteix aquest concurs de focs artificials en un dels actes puntuals amb més públic de Catalunya, fet que l'apropa a les festes d'altres comunitats autònomes com els Sant Fermins o les Falles de València.

4. SEGURETAT

Un ampli i complet pla de seguretat es confecciona anualment mitjançant els serveis de l'equip de Protecció Civi local que mobilitzen tots els cossos de seguretat de l'estat ubicats a Blanes, així com bombers i equips fixos i mòbils de la Creu Roja, que disposen d'un pla d'evacuació immediata als Hospitals i centres  d'urgència de la zona que estan alerta dels possibles accidents que es poguessin provocar. Cada pirotècnia que hi participa ha de disposar de tots els requisits que exigeix l'ordre de 20 d'octubre de 1988 per a la realització  d'espectacles pirotècnics, així com pòlisses d'assegurances de les pirotècnies i comprovants de la Seguretat Social del mateix personal pirotècnic. L'organització del concurs de focs d'artifici, vetllant per la seguretat del públic, delimita la zona de lançament separant amb tanques metàl.liques els diferents tancaments perimetrals que aïllen l' accés a la plataforma central. Aquest recinte està vigilat des de 24 hores abans del primer llançament i  fins 24 hores després de l'últim. Tot al voltant de la zona de llançament, que es troba igualment tancada i que limita amb la platja, s'hi instal.len rètols informatius en 6 idiomes en els quals consta : "no passeu, perill".

5. PATROCINI I COL.LABORADORS

Espectacles del caire del Concurs Internacional de Focs d'Artifici no serien possibles sense la col.laboració d' importants empreses que, tot contribuint a la potenciació dels Focs d'Artifici de Blanes, aprofiten per promocionar les seves marques o productes, atès que del concurs de focs de Blanes se'n fan ressò els principals mitjans de difusió estatals.

La qualitat dels enginys pirotècnics i el prestigi del Concurs de Castells de Focs estan a l'alçada de poder oferir una immillorable imatge d'espectacle de qualitat a qualsevol possible empresa patrocinadora. S'ha comptat en els últims anys amb una nodrida llista de prestigiosos patrocinadors.

 

La plataforma central de llançament es troba ubicada en  la zona de la roca de Sa Palomera de Blanes, envoltada de mar, situada al bell mig de la badia, punt geogràfic en què comença la Costa Brava. La superfície de llançament ocupa a l'entorn de 4.000 metres quadrats sobre els quals  s'ubiquen els estris metàl.lics de llançament amb un pes aproximat de 4 tones diàries.

El personal de muntatge s'estima a l'entorn de les 70 persones i 90 més són les que s'ocupen de cobrir tots els altres serveis que envolten  l'organització, fent un total de 160 persones. Diàriament es disparen uns 1.200 kilos de pólvora que enlairen els diferents enginys pirotècnics, que, fins al dia de llançament, són custodiats per membres de la Policia Local.  El sistema d'encesa i llançament és totalment electrònic i les seqüències són controlades per ordinadors des de la cabina de control situada a les rodalies de la plataforma de llançament.